Stop Bales de Goma

Avui ens fem ressò de la causa de l'associació Stop Bales de Goma. Aquesta associació està formada per ciutadans i també víctimes que denuncien l'ús d'aquestes armes lesives per part dels Mossos d'Esquadra. En els últims anys han estat nombrosos els casos de lesions sofertes a causa d'aquests projectils utilitzats per a la dispersió de multituds. Per exemple, només l'any 2009 tres ciutadans perdien l'ull a causa de l'impacte d'una bala de goma. La legislació espanyola permet l'ús d'aquesta arma tot i que la Comissió Europea n'hagi prohibit el seu ús des d'aquest 2012.

Mural exposat al costat del MACBA de Barcelona amb fotografies de Francesca Oggiano que mostren les conseqüències de l'ús de bales de goma.

#PrimaveraValenciana

Els fets de l'Institut Lluís Vives de València i la #PrimaveraValenciana han evidenciat un cop més que els nostres governs donen cabuda més que mai a l'agressió indiscriminada com a mètode de repressió. Val a dir que determinats col·lectius a l'esquerra de l'espectre ideològic ja coneixen aquestes agressions en forma d'una persecució històrica que ha reprimit i oprimit durant anys l'organització d'una resistència activa. Aquest cop, però, l'agressió ha estat perpetrada amb impunitat i sense complexos als ulls d'una opinió pública no acostumada a la violència del sistema i al damunt s'ha procedit carregant contra estudiants de secundària en lluita. Per què, cal remarcar-ho un cop més, els estudiants de secundària que van tallar el carrer Xàtiva ho van fer com a protesta perquè estan en lluita. En lluita per un Ensenyament públic que ha estat degradat per la mala gestió d'una Generalitat insurgent que ha faltat reiteradament a l'obligació de servir al poble, del servei públic.

Estes són les nostres armes

Com expropiar als bancs

títol: Cómo expropiar a los bancos/Com expropiar als bancs
autor: Núria Güell (coord.)
editorial: Melusina
any: 2011
isbn: 9788496614888


opinió personal:

El llibre, que s'autodefineix com una guía senzilla i didàctica per expropiar a les entitats financeres, despulla les entitats financeres i en descobreix els seus mecanismes. La dissecció de les seves parts i la justificació del seu funcionament proporciona als autors els arguments per actuar talment els bancs expropien als seus usuaris:

"Quan s'explica la creació dels diners per part de la banca, la gent pensa que aquests apareixen com quan s'imprimeixen diners i, a continuació, s'emmagatzemen a l'espera de ser prestats a algú. D'altra banda els llibres que tracten de banca solen dir que els diners es creen mitjançant el deute. Però aquesta manera d'explicar les coses és enganyosa, ja que s'està donant a entendre que primer hi ha un deute i després n'apareixen els diners."

A més el llibre també ofereix un manual pràctic sobre com dur a terme les accions per expropiar als bancs. És un manual que es serveix dels plantejaments teòrics desglossats prèviament i executa els passos a seguir per expropiar degudament la banca amb el criteri i l'olfacte genuïns a les aus de rapinya. Ara bé, és aconsellable no dur a terme aquestes accions si no es té de veres un propòsit en benefici de la col·lectivitat.

Els fets de l'Institut Lluís Vives de València

Arran dels fets ocorreguts els darrers tres dies a València s'ha pogut constatar de soca-rel el claríssim missatge d'advertiment de les autoritats a la classe treballadora: tota manifestació pública que reivindiqui o reclami els drets ciutadans reconeguts en la Constitució serà reprimida explícitament i amb violència per les forces de l'ordre. Tal i com titulava el diari digital valencià l'Informatiu en l'article Els xiquets reben primer, la claríssima intenció de les autoritats ha estat la repressió contundent i immediata sobre les concentracions pacífiques i protagonitzades per menors desarmats.

L'amor és roig

L'amor, el més íntim i inefable d'entre tots els sentiments, és un fenòmen universalment conegut i del qual se'n sent a parlar amb predilecció. Però què ha fet l'amor per nosaltres per a què li'n professem la nostra devoció? No debatrem aquí si el dia dels enamorats és tal dia o tal altre perquè és una batalla perduda. Des que Galerías Preciados va importar-ne la seva celebració que les grans superfícies i carrefours a casa nostra en rentabilitzen millor la seva segregació en dos festejos: l'una tal dia com avui i l'altre per Sant Jordi. Però, repeteixo, què ha fet l'amor per nosaltres?

How to dismantle the welfare state, la pel·lícula

Són temps de proclames polítiques que demanen més esforç i sacrifici col·lectius en favor d'una major productivitat. També hem sentit a dir que les polítiques d'austeritat amb retallades en la despesa pública són la condició sine qua non per recuperar la confiança dels mercats. Segons aquest discurs, difós a tort i a dret per polítics i fòrums econòmics, recuperar la confiança dels mercats vé a ser la panacea universal; és a dir, la medecina capaç de guarir totes les malalties i l'única manera humana de sortir de la crisi. Això és el que hem sentit a dir i el que haurem de seguir escoltant fins a fartar-nos en el que és la darrera versió del famós "digues la teva veritat fins que aquesta es converteixi en l'única veritat possible" (Leo Strauss). Però com han de llegir-se els enunciats de sentències lapidàries d'aquest tipus a les quals ens exposen els mitjans de comunicació de massa? Han de llegir-se tal i com s'enuncien, o més aviat han de llegir-se tal i com es materialitzen? Dit d'una altra manera: estem presenciant la darrera temptativa política per sortir de la crisi, o bé estem presenciant l'aplicació de les polítiques sobre Com desmantellar l'Estat del Benestar?

Funeral per l'Educació per a la ciutadania

El govern del Partido Popular ha posat fi a l'Educació per a la ciutadania. No només això sinó que, a més, l'assignatura ha estat proscrita en el mateix moment en què el Plan Hidrológico Nacional era desenterrat —tota una paradoxa del despotisme reaccionari—. I és que, segons el PP, aquesta assignatura en realitat encobria un adoctrinament d'un caire radical i clarament d'esquerres i havia estat introduida a l'ensenyament per un govern d'esquerres —el PSOE va ser d'esquerres durant un lapsus l'any 1879— amb la clara pretensió de conduir la voluntat dels nens [sic] i de moldejar les seves consciències.