Els fets de l'Institut Lluís Vives de València

Arran dels fets ocorreguts els darrers tres dies a València s'ha pogut constatar de soca-rel el claríssim missatge d'advertiment de les autoritats a la classe treballadora: tota manifestació pública que reivindiqui o reclami els drets ciutadans reconeguts en la Constitució serà reprimida explícitament i amb violència per les forces de l'ordre. Tal i com titulava el diari digital valencià l'Informatiu en l'article Els xiquets reben primer, la claríssima intenció de les autoritats ha estat la repressió contundent i immediata sobre les concentracions pacífiques i protagonitzades per menors desarmats.

L'amor és roig

L'amor, el més íntim i inefable d'entre tots els sentiments, és un fenòmen universalment conegut i del qual se'n sent a parlar amb predilecció. Però què ha fet l'amor per nosaltres per a què li'n professem la nostra devoció? No debatrem aquí si el dia dels enamorats és tal dia o tal altre perquè és una batalla perduda. Des que Galerías Preciados va importar-ne la seva celebració que les grans superfícies i carrefours a casa nostra en rentabilitzen millor la seva segregació en dos festejos: l'una tal dia com avui i l'altre per Sant Jordi. Però, repeteixo, què ha fet l'amor per nosaltres?

How to dismantle the welfare state, la pel·lícula

Són temps de proclames polítiques que demanen més esforç i sacrifici col·lectius en favor d'una major productivitat. També hem sentit a dir que les polítiques d'austeritat amb retallades en la despesa pública són la condició sine qua non per recuperar la confiança dels mercats. Segons aquest discurs, difós a tort i a dret per polítics i fòrums econòmics, recuperar la confiança dels mercats vé a ser la panacea universal; és a dir, la medecina capaç de guarir totes les malalties i l'única manera humana de sortir de la crisi. Això és el que hem sentit a dir i el que haurem de seguir escoltant fins a fartar-nos en el que és la darrera versió del famós "digues la teva veritat fins que aquesta es converteixi en l'única veritat possible" (Leo Strauss). Però com han de llegir-se els enunciats de sentències lapidàries d'aquest tipus a les quals ens exposen els mitjans de comunicació de massa? Han de llegir-se tal i com s'enuncien, o més aviat han de llegir-se tal i com es materialitzen? Dit d'una altra manera: estem presenciant la darrera temptativa política per sortir de la crisi, o bé estem presenciant l'aplicació de les polítiques sobre Com desmantellar l'Estat del Benestar?

Funeral per l'Educació per a la ciutadania

El govern del Partido Popular ha posat fi a l'Educació per a la ciutadania. No només això sinó que, a més, l'assignatura ha estat proscrita en el mateix moment en què el Plan Hidrológico Nacional era desenterrat —tota una paradoxa del despotisme reaccionari—. I és que, segons el PP, aquesta assignatura en realitat encobria un adoctrinament d'un caire radical i clarament d'esquerres i havia estat introduida a l'ensenyament per un govern d'esquerres —el PSOE va ser d'esquerres durant un lapsus l'any 1879— amb la clara pretensió de conduir la voluntat dels nens [sic] i de moldejar les seves consciències.

Yin i Yang a Pompeia

Començament dels començaments. Primer assalt: una dona encesa i inflamada empoma una verga ensalivada i la sacseja fins l'extenuació. La dona s'atura i s'incorpora per ficar-la dins la seva xona. Aleshores, tota ella, remenant els malucs i abraonant-se salvatgement contra el cos de l'home que tot just s'enrampa, sent l'èxtasi d'un formigueig ingràvid que es perllongarà decreixentment i amb intermitències per tot el seu cos. A continuació, el cos d'aquesta dona descansa per uns breus instants al costat del cos d'aquest home fins que aquest es reincorpora per satisfer un desig silenciós però delatat per les contorsions estrepitoses que a hores d'ara encara persisteixen en la nuesa d'ella. És així com, aleshores, amb els llavis del cony desplegats per uns dits tan vigorosos com atents i mesurats, amb una llengua a vegades flàccida i tremolosa, a vegades compacta i expeditiva, l'home recorre densament tots els plecs i cavitats que dibuixen el relleu molsut i manejadís d'aquesta vulva, deu termal per on hi brollen en abundància nèctars i aromes hipnòtics que embriaguen amb les seves essències relíquia d'una potència eterna i immortal.

Cunnilingus d'una escena eròtica en un fresc descobert a Pompeia

Què hauria opinat Roberto Bolaño a propòsit d'aquest bloc?

Realment no podem saber què hauria opinat Roberto Bolaño a propòsit d'aquest bloc. Primer de tot, per què tenint en compte el volum de visites d'Estomacat, presumiblement mai de la vida hagués arribat a tenir notícia de la seva existència. Seguidament, per què, en cas d'haver-lo conegut, no podem pas pressuposar què li hauria semblat. Tanmateix, si ens aventurem a figurar-nos què li hauria passat pel cap en llegir-lo encara que fos fugisserament, amb tota seguretat jo crec que l'única opinió intel·ligible que hauria amollat l'escriptor xilè hauria estat la de la seva raó de ser eminentment contestatària. I, sincerament, molt em temo que no hauria pogut emetre cap altre judici de valor sobre aquest bloc.


Fins i tot, puc afirmar que si hagués estat jo el mateix Roberto Bolaño en persona el qui tot d'una topava amb aquest bloc per pur atzar, sí que hauria simpatitzat fugaçment amb les aspiracions d'aquest i, a continuació, també puc dir que hauria tancat el navegador de l'ordinador ─i deixat l'ordinador en estat d'hibernació─, m'hauria abocat a la lectura d'uns quants fragments de'n Robert Walser, per exemple un d'aquells microgrames absolutament delirants i incomprensibles però terriblement redemptors:

Ora et labora

Sol ponent des de La Floresta per descriure un estiu digue'm-ne "a tocar de casa" i en estreta relació laboral amb la suor i el sacrifici: no està malament per començar un nou curs. En dies gratificants com ho ha estat aquest es pon el sol fins i tot quan la força de la llum no feia presagiar el seu declivi.

Per a en Daniel que deu parar prop de Sóller i un meu cosí molt diví que en dies no gens excepcionals ell tot sol, mou muntanyes.

Ocellots i ocellets

Aquests dies em faig ressò de www.theyrule.net, un lloc web que ofereix una visió de les relacions entre les classes governants i les administracions de les principals i més poderoses corporacions dels Estats Units tot detallant els fructuosos vincles existents entre sí.

Mitjançant una simple cerca en directoris separats per categories, poden trobar-se els noms i posicions dels adinerats personatges a càrrec de corporacions que en ocasions arriben a tenir més poder econòmic que molts països junts ―que a ningú se li ennuegui l'Iphone però aquesta setmana passada coneixíem la notícia que Apple ja compta amb més quartos que els govern dels Estats Units.